Arribats a aquest punt, a banda d’exposar el cas i manifestar una certa sorpresa se suposa que també hauria de prendre posició, que per això esteu llegint un article d’opinió i no pas fent el sudoku, i sostenir de manera vehement que ja està bé d’aquest malbaratament de recursos públics. Ah! I aprofitar per tocar una mica més el botet als funcionaris i enfilar-me com una carbassera i repartir a tort i a dret un bon grapat d’imprecacions.
   No ho faré pas. No ho faré perquè el negoci dels lots de Nadal ocupa molts treballadors.

Carles Ribera, «Moneda i timbre» (Presència, 30 de setembre del 2011)

Potser per això Aznar va estar molt content i encantat quan els estius del 2002 i 2003 Millet el va convidar a passar una agradable vetllada sopant a la seva casa d’estiueig de Fornells, a Menorca. L’illa del vent ha estat, tradicionalment, un punt d’estiueig molt freqüentat per una certa classe benestant del país, i en concret Fornells i els seus voltants és un dels destins on, des de ja fa molts anys, hi han trobat un racó de repòs els més alts dirigents de CDC. ‘Què millor, doncs, per posar nerviós l’enemic polític, que deixar-s’hi veure sopant a casa del president de l’Orfeó Català? I no només aquests sopars estiuencs tocaven el botet. Encara va neguitejar molt més la decisió de Millet d’acceptar la invitació de [Josep] Piqué per integrar-se al consell assessor de l’Institut Catalunya Futur, la versió catalana de la fundació FAES, del Partit Popular.

Jordi Panyella, Fèlix Millet, el gran impostor. La trama secreta de l’espoli del Palau (Barcelona: Angle, 2012), pàg. 301