Tots els germans de mossèn Alcover eren pagesos autèntics i amb un grau molt elevat d’element terrassà: «pagesíssims», si m’és permès d’usar aquest superlatiu. Tot Manacor els coneixia per les seves excentricitats o pagesades.

, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 130

No havia gosat pronunciar el mot «pagès» per por que, a les orelles d’en Mateu, no tingués qualque connotació pejorativa, no fos que se’n pogués ofendre. Ofendre? I ara. Això si li haguessin dit «ciutadà». Varen riure tots dos. Ell tenia vint-i-tres anys. Sí, era pagès, d’Onxa, el lloc més pagès i terrassà de tota la pagesia.

Els voltors (Campos: Roig i Montserrat, 2004), pàg. 29