Definició
Usos
El tall, en canvi, ja fos de mar o de muntanya, es traduïa a terces. Demanàvem una terça i mitja de llom —el millor, el dels dos colors— tallats a talls de dit, o mitja terça de bacallà per esqueixar.
Pep Palau, «Menjar sense mesura», La Bugadera, segle II, núm. 2 (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 108Però després hi havia una campana per a tocar a peix —una campana que anunciava l’arribada de peix a la població, amb la particularitat que donava, així mateix, el preu del peix. Primer feia un tritlleig i la gent deia:
Josep Pla, «La substància», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 387
—Toquen a peix!
Tot seguit es produïa una pausa, que anava seguida d’unes batallades espaiades i lentes. Calia comptar-les, perquè el seu nombre donava el preu d’una terça de peix.
Tema de la setmana
El mot d’avui és un suggeriment de Josefina Vidal i Pila, de Barcelona, que ens diu: «Quan era petita, la mare m’enviava a comprar mitja terça de llard —que equivalia a 200 grams—. Les terces, em sembla recordar, només les fèiem servir per comprar productes del porc a les cansaladeries».
Quan anava a comprar, una lliura i una terça es feien servir, com també mitja lliura i mitja terça, i recordo comprar quatre unces i mitja… Pot ser que fossin 150 grams?
El DIEC es queda ben tranquil definint unça així: “Pes de valor molt variable segons els països o les localitats.” Però també diu: “Pes català igual a la dotzena part d’1 lliura.” I la lliura: “Unitat de pes catalana, dividida en 12 unces, equivalent a 400 grams al Principat de Catalunya, a 407 grams a les illes Balears i a 355 grams al País Valencià.” Si la unça és “del Principat”, doncs, serien 400/12=33,3 grams. Quatre unces i mitja, per tant, serien 150 grams exactament, com bé dius.
Bon dia, ja que parlem de mesures antigues, voldria suggerir el petricó.
De petita, només ho havia sentit a la lleteria, on encara s’hi venia la llet a dojo, i crec que equivalia a 1/4 de litre.
El petricó: un quart de litre, sí.
https://rodamots.cat/petrico/