tenir un budell buit

Definició

Tenir gana; normalment s’hi afegeix l’adverbi sempre per a indicar que algú està sempre disposat a menjar.

Després de sopar encara tenia un budell buit i va menjar una poma.

Si el convides a dinar ho accepta de seguida perquè sempre té un budell buit.

També s’usa amb la forma amb un budell buit.

Etimologia de budell

Del llatí botellus (i més possiblement d’una variant de llatí vulgar būtellus), ‘embotit, botifarra, budell’, diminutiu de botŭlus, ‘botifarra’.

Usos

  • Ell s’apunta a tot el que sigui gratis, i també llegeix els diaris de franc a la Biblioteca del Carme —que no tot és estómac i també s’alimenta de cultura—; i deixant de banda que sempre tingui un budell buit, ofereix una conversa fluïda i poblada de referents literaris.

    Tina Vallès, L’aeroplà del Raval (Barcelona: Labreu, 2006)
  • L’olor que sortia d’una botigueta on feien cua tot de passavolants va fer que en Toni, que sempre tenia un budell buit, comentés, tot i que sabia que era difícil que l’avi caigués a la trampa:
       —Mira, avi, mira! Aquí! Aquí és on el pare em va convidar a menjar un frankfurt el dia que…
       Però l’avi era enemic de menjar fora d’hores. No hi havia res a fer:
       —I jo us convidaré, aquesta nit, a una sopeta escaldada i unes cues de lluç arrebossades que us en llepareu els dits!

    Joaquim Carbó, El cant de l’esparver (Barcelona: Cruïlla, 1997)

Tema de la setmana

Coses que podem tenir

Enllaços

Temes i etiquetes

2 comentaris a “tenir un budell buit”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tenir (algú o alguna cosa) apamattenir penques