Definició
Sentència llatina que significa «el temps s’escapa». És una frase inscrita en molts rellotges de sol, segurament inspirada en algun clàssic com ara Virgili (Geòrgiques).
Usos
De tant en tant, el Robert taral·leja la melodia.
Eduard Márquez, L’últim dia abans de demà (Barcelona: Empúries, 2011), pàg. 99
Quan acaba la cançó, obro els ulls.
Molt sovint he pensat en el que vas dir aquella nit. Algun dia recordarem aquest moment i ens sabrà greu no poder-hi tornar. Tempus fugit.
El Robert em mira amb l’esguard tèrbol.
Sí.
S’incorpora i acosta el seu got al meu.
Més o menys és això.
Brindem amb els vasos buits.—Diu que has fet una foto de l’escola antiga de Torena.
Jaume Cabré, Les veus del Pamano (Barcelona: Proa, 2005), pàg. 63
—Sí. Encara no he tingut temps de revelar-la i l’escola ja no existeix.
—Que bèstia.
—Sí. Tempus fugit a tota hòstia.
—Ens en podràs portar una còpia? Per a l’exposició…
—Sí, és clar. Podríem fer l’abans i el després.
Tema de la setmana
Benet XVI s’envola damunt Roma camí del retir… i alguns encara no saben que l’idioma oficial del Vaticà és el llatí. Per anar-nos ambientant davant el conclave (‘lloc tancat amb clau’) que ha d’elegir un nou papa, aquests dies recordarem unes quantes expressions llatines que han perviscut incòlumes fins als nostres dies. Per a les definicions ens basarem en el Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques de Josep M. Escolà i Tuset (Edicions 62, 2004).