Són ja tres quarts i, doncs, l’elasticitat de l’hora de trobada arriba ja al màxim. ¿Per què ha de continuar esperant algú que no té la delicadesa de presentar-se a l’hora acordada, tant més que ha estat ella qui li ha trucat, i, doncs, és precisament ella qui té interès a parlar amb ell?

Quim Monzó, «Filologia», dins Vuitanta-sis contes (Barcelona: Quaderns Crema, 1999)

Quan diem Mai ve, s’ha de corregir dient Mai no ve i no pas No mai ve. Aquesta regla la podem aplicar igualment a Res l’espanta en tant que sigui una proposició negativa com Mai ve: cal corregir-la dient Res no l’espanta i no pas No res l’espanta, però ací tant més que, així com No mai ve no vol dir res (o no diu, mal dit, sinó el mateix que vol dir Mai no ve), No res l’espanta té, al contrari, una significació, però no precisament la mateixa que Res no l’espanta, ço és, No l’espanta res (proposició negativa), sinó la de L’espanta no res, la més petita cosa (proposició afirmativa).

Pompeu Fabra, 31 VIII 1923, Converses filològiques (Barcelona/València/Palma: IEC/Proa/Tres i Quatre/Moll, 2010)