Com diu la cançó: si jo fos alcalde… Supose que mai no es faran en aquest país «comarques de gestió», que recomanen que les dues Riberes es gestionen conjuntament. Però fent la hipòtesi, si la capitalitat econòmica sembla que la té guanyada per mèrits propis Alzira, la capitalitat cultural havia de ser de Sueca. Però, clar, això només serà possible sempre que la ciutat i els seus habitants es lleven del damunt aquesta soneguera contagiosa i s’adonen de l’actiu cultural que poden explotar. Ho faran?

Josep Sorribes, Un país de ciutats o les ciutats d’un país (València: Publicacions de la Universitat de València, 2002)

Fa tres nits que dorm en pena i a bots —que no fa gens de profit—, i, si aconseguisc que em deixen becar, una miqueta més seguit durant el matí i havent dinat. I, clar!, em passe el dia amb una soneguera que no m’hi veig… Però, encara que estiga morta de son, no em puc permetre el luxe de caure com un tronc!…, i no és per falta de ganes, sinó per excés de por. Ho dic ben sincerament: em fa pànic adormir-me i no tornar-me a despertar…, i tot per culpa de l’ensomni eixe de l’altra nit que em va trencar la sonada, un ensomni tan horrorós que, quan tanque els ulls, m’aborrone sencera…

Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002), pàg. 80