sogre -a m i f

Definició

Pare, mare del marit o de la muller.

Els sogres de la Marta són anglesos.

Com que hi ha fòbies per a cada cosa, no en falten per a aquests parents: la socerafòbia és la por als sogres en general i la penterafòbia (del grec pentherá [πενθερά], ‘sogra’, i phobía [φοβία], ‘terror, espant’) és específicament la por a la sogra.

Etimologia

Adaptació del llatí sŏcer, -ĕri, mateix significat, a la forma del llatí vulgar femení sŏcra, substitut del llatí clàssic femení sŏcrus, forma més usada en la llengua parlada que el masculí.

Usos

  • El sogre me la portava
    amb arracadetes d’or;
    la sogra se la mirava
    i té un cobriment de cor.
    Abans de seure a la taula
    ens deixen sols un instant
    i no ens diem cap paraula.
    Arri, Joan!
    Que l’arròs s’està covant!

    Josep M. de Sagarra, «Cançó de traginer», dins Cançons de taverna i oblit (1922)
  • Al matí, ja era gran dia que la vella encara no s’havia llevat. La mestressa va sentir-la queixar a la seua habitació:
       —Què teniu, mare? —va preguntar la jove.
       —Ahir a la nit, aquell consagrat que anava amb dues mosses, em va fotre garrotada i em va trencar la cuixa —va bramar la vella.
       —Massa poc! —va dir la jove, que ja coneixia les bestieses de sa sogra—. Així us hagués rebentat d’una vegada!

    Pep Coll, «L’untet de la bruixa», dins Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 2002 [1993])

Tema de la setmana

Parentiu

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cosí prim, cosina primacom a cal sogre