cosí prim, cosina prima

Definició

Fill d’un cosí o d’una cosina del pare o de la mare.

En Joan és un cosí prim meu; però m’hi relaciono més que no pas amb els cosins germans.

Amb la Gemma som cosines primes; és filla d’una cosina de ma mare.

També: cosí segon

 

Etimologia

Del llatí consobrinus primus, ‘cosí primer’, per una alteració fonètica complexa: cosob(r)inprimu, cosuinprimu, cosinprim, cosin, quan cosí prim alternà amb cosí segon.

Usos

  • Quan el metge va arribar, ma mare ja era morta. Però havien pogut salvar el meu germà Celestí… De nit era quan vaig vore entrar a casa Sento Parra: em va embolicar en una manta, em va carregar en la tartana que teníem i enfilàrem, tot fosc, cap a Xàtiva, cap al convent de les clarisses del carrer Montcada, perquè se’n fera càrrec meu una cosina prima de ma mare que estava allí de monja, Sebastiana, crec que li deien… No sé el temps que vaig estar-me allà…

    Toni Cucarella, L’última paraula (Barcelona: Columna, 1998)
  • —Ets admirable, Agneseta. Si fóssem majors crec que et faria la meua estimada.
       —¿Cosins i tot?— preguntà ella, eufòrica de satisfacció.
       —No oblides que som cosins prims només. Els cosins de veres són ta mare i la meua. ¡I n’hi ha tants que s’hi casen així i tot!…

    Jordi Valor i Serra, «La cosina Agnés», dins Històries de muntanya i de vora mar (Alcoi: SCA, 2009)

Tema de la setmana

Parents. El mot d’avui és un suggeriment de Vicent Sendra, de Cullera (Ribera Baixa).

Enllaços

Temes i etiquetes

4 comentaris a “cosí prim, cosina prima”

    • Eugeni S. Reig — València

      Jo sóc valencià, tots els meus avantpassats, fins on jo en tinc noticia, son valencians, i tots els meus familiars actuals, tots, absolutament tots, són valencians. Per tant, tots els meus cosins són cosins valencians i tots els meus nebots són nebots valencians, independentment de grau de parentiu.
      Això que feu els catalans d’anomenar “cosins valencians” als cosins prims s’anomena reduccionisme lingüístic. Considereu que la llengua que es parla en tota la nostra àrea idiomàtica es reduïx al català que es parla en Catalunya que és el real, el fonamental, l’important, el bo. Doncs així ens van les coses.
      Salutacions,
      Eugeni

      Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

besonclesogre -a