Definició
Locució llatina que significa ‘sense (un) dia’ [concret], complementària de verbs com ajornar o suspendre, amb la qual s’indica la indefinició temporal respecte a la represa del tractament d’un afer o execució d’un projecte.
L’elecció del candidat ha estat ajornada ‘sine die’.
Usos
A les Corts de 1604 els valencians voten uns esplèndids subsidis al monarca i al seu valido, Lerma. Sens dubte esperaven, com a compensació, l’ajornament sine die del projecte luctuós [l’expulsió dels moriscos]. De més a més, Lerma, marquès de Dénia, era també senyor de moriscos en els seus dominis valencians, i això devia contribuir a esperançar-los. Però els esdeveniments es precipitaren. En 1609 Felip III ordenava l’exili massiu dels moriscos. Allò era la ruïna.
Joan Fuster, Nosaltres, els valencians (Barcelona: Edicions 62, 1962), pàg. 37Don Rafel anava per l’Audiència amb la mirada inquieta buscant enemics rere els tapissos. Va posposar una audiència amb l’alcaid de la presó de la plaça del Blat i ajornà sine die la resposta a la petició d’intervenció de l’Audiència en dos casos d’abús per part de l’exèrcit.
Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 1991), pàg. 359
Tema de la setmana
«…Puc enlairar, amb un sol mot del meu llatí, una bandera, una | vela. Ah, aquest llatí que tant m’estime, aquest llatí que m’és | un gos amable o un teuladí i em fan companyia de vegades, | aquest llatí que diàriament, paraula per paraula, glopet a glopet, | em repetesc, parlant sol, reiterant unes paraules humils i | pregones», feia dir Vicent Andrés Estellés al seu Ovidi exiliat (Exili d’Ovidi, XVII). Aquests dies veurem unes quantes expressions llatines que ens han pervingut textualment.