Definició
Recipient de vidre, de terrissa, de metall, etc., que serveix per a contenir i abocar l’oli o el vinagre d’amanir, l’oli d’untar màquines, etc.
«Maria la Xirivia, | trencadora de setrills, | sa mare la va calfar | davant de tots els fadrins» (cançoneta popular alcoiana de finals del segle XIX).
Etimologia
Variant més estesa de la forma sitrell, segurament més antiga, derivat de setra, ‘gerro’, de l’àrab vulgar sätl(a) o sitl, ‘mena de galleda o atuell amb nansa’, i aquest, del llatí situla, ‘galleda’.
Usos
De vegades, em perdo pels Encants de Barcelona per contemplar els objectes sagrats, aquells que jeuen oblidats i van ser memòria per a algú. M’agrada tocar aquests setrills vells, amb el broc de vidre una mica escantellat, i imaginar-me la dona que el posava cada dia damunt les tovalles i, en acabat l’àpat, el tornava a desar dins el bufet. I una amiga em va dir: «El matrimoni és com els setrills, si no el treus cada dia del bufet, malament. S’omple de pols, decandeix i mor.»
Montserrat Roig, Un pensament de sal, un pessic de pebre (Barcelona: Edicions 62, 1992), pàg. 109
Tema de la setmana
El tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. Si endevineu quin dels cinc mots que enviem de dilluns a divendres NO encaixa amb els altres quatre i PER QUÈ, envieu un missatge a mots@rodamots.com. El primer subscriptor que ens faci arribar la resposta correcta guanya un exemplar del llibre Xocolata desfeta, de Joan-Lluís Lluís, gentilesa de La Magrana. Sortejarem un segon exemplar entre les altres respostes correctes que rebem a temps i encara n’hi haurà un altre a la resposta més original, independentment de si és correcta o no. Vegeu les bases completes de participació al primer enllaç.