Definició
Moure’s o estendre’s seguint una línia sinuosa, formant meandres, tortes, ziga-zagues.
El torrent baixa serpentejant entre els prats.
També: serpejar
Etimologia
De serpent, del llatí serpens, -ntis, mateix significat, participi present de serpere, ‘arrossegar-se, reptar’, aplicat inicialment com a adjectiu del substantiu anguis, ‘serp’, i usat després tot sol com a substitut seu segurament a causa d’un tabú de llenguatge.
Usos
En un altre dels aforismes, d’inspiració estoica, Kafka afirma: «No cal que surtis de casa. Queda’t vora la teva taula i escolta. O ni tan sols escoltis, limita’t a esperar. Ni tan sols esperis, resta senzillament callat i sol. El món se t’oferirà per ser desemmascarat, no ho pot evitar; extasiat, serpentejarà davant teu.»
Miquel Pairolí, Octubre (Barcelona: A Contravent, 2010), pàg. 153
Serpentejar. Són les formes més secretes, més substancials d’aquest moviment sinuós allò que s’insinua, que es destil·la en les notes de Kafka, escrites a Zürau.Una hora i mitja més tard, la desolació de la serra de Prades s’havia vist alterada pels esgarips del motor de dos cotxes en plena persecució. El vehicle blindat del PAQ, conduït per la Marieke, serpentejava a tota velocitat per la carretera que dóna accés al minúscul municipi de la Febró, sota un cel encapotat que remarcava l’aire inhòspit, gairebé lunar, d’aquell paratge. Darrere seu, un Opel de color negre els empaitava a poca distància. La Marieke havia mirat inútilment de despistar-los.
Toni Soler, L’última carta de Companys (Barcelona: Columna, 2009)
Tema de la setmana
Ahir va començar a serpentejar l’any nou lunar; aquesta setmana veurem altres bestioles que han esdevingut verbs. Bon any de la serp!