Definició
1 Enrotllar, plegar diverses vegades en rodó alguna cosa sobre ella mateixa o al voltant d’una tija cilíndrica o d’un objecte.
Cargolava un cigarret parsimoniosament.
No em cargolis la cartolina, si us plau.
2 Retorçar.
Dalí es cargolava el bigoti d’una manera molt peculiar.
Quan ens explicava les peripècies que havia passat ens feia cargolar de riure.
També: caragolar
Etimologia
De caragol (pronunciat cargol en català central), nom donat a tots els mol·luscs gastròpodes proveïts de closca, d’origen incert, potser preromà indoeuropeu, on es troben variants: kauklilia, kakkalausis (provençal cacalaus), kara(k)káuseli, d’on caragol, a través d’un carasgole.
Usos
Jo he tingut una de les alegries més sincopades la tarda que Perico, bo i cavant, va descobrir tota una cria d’eriçons; aleshores vaig poder mantenir al palmell de la mà els eriçonets, cargolats en bola plens de punxes com les cloves de les castanyes, i després en descabellar-se oferien al respecte de la meva tremolosa pell, la tebior dels seu morret de porc i de les seves potetes rosades de ratolins celestes.
, Memòries (1954)No recordo
«All time is unredeemable», dins Ara que és tard (Barcelona: Edicions 62, 1975)
la casa, no vull fer memòria
del menjador ni de l’escala ni
de cada replà.
Només recordo el vent
abrupte, cargolant-se
per l’apagada xemeneia, rebatent
les portes.
I la passió
que m’empenyia cap algú
que ja no era dins el camp
sinó dels records.
Tema de la setmana
Verbs derivats de noms d’animals