Definició
1 Intentar de recordar alguna cosa, de fer-la venir a la memòria.
Deixa’m fer memòria… quants diners dius que et devia?
2 (a algú, d’alguna cosa) Recordar-la-hi.
Abans d’anar-te’n, fes-me memòria de què haig d’agafar.
Usos
—No. No em recorde de què volia apostatar.
, «La memòria», dins Amors impossibles (València: Tres i Quatre, 1985), pàg. 142
—Fes memòria —digué paternalment el prefecte.
—Tan important és?
—Si no saps de què apostates, com trobaràs el bon camí?
—Ah, però és que cal entrar en el bon camí?
—És clar.
—Jo sols volia apostatar. Me’n vaig.—No em recordeu? —digué el jove.
Manuel Bofarull i Terrades, Crims a les comarques tarragonines (segle XIX) (Valls: Cossetània, 2004)
—No…
—Heu oblidat un fet que passà fa anys…
—No ho recordo…
—La història de què us parlo és molt interessant…
—Feu-me’n memòria…
—Tinc vint-i-quatre anys, i la cosa va transcórrer quan en tenia deu…
—Han passat catorze anys.
—Exacte! Era una tarda de juliol… Jo i altres vailets de la meva edat havíem saltat la tanca del vostre hort i ens havíem enfilat a les pereres. Ens vàreu enxampar i dúieu un bastó d’olivera. Els meus amics van fugir, però jo vaig relliscar i vaig caure a terra. Vós em vàreu subjectar amb una mà, i amb l’altra em donàveu bastonades. Quan em vàreu deixar anar i era un tros lluny em vaig deturar i vaig dir: «Els nens creixen!» Ho recordeu?
Tema de la setmana
Resulta que quasi tots els poemes que vam fer rodar la setmana passada tenien un tema en comú, i és el de la memòria. Això no va ser deliberat. (Sí que ho va ser, però, el fet que els autors fossin nascuts tots en dècades diferents, des dels anys trenta als setanta.) Aquesta setmana veurem uns quants mots relacionats amb la memòria i l’oblit.