Definició
1 Discurs pronunciat en públic, normalment per un sacerdot, per a edificació dels assistents.
Els sermons del pare Manel. Fer un sermó. Anar a sentir un sermó, anar a sermó. El sermó de la muntanya. Els sermons de sant Vicent Ferrer.
2 Amonestació, exhortació, insistent i llarga.
Malgrat el que havia fet, sa mare no el va renyar ni li va fer cap sermó.
Etimologia
Del llatí sermo, -onis, ‘conversa; diàleg; llengua, estil’.
Usos
També em digué Bardenwerper, i m’ho han confirmat els Drs. Schädel i Holscher, que els qui es suïciden, a l’enterro no los fan el sermó que fa el pastor protestant an els funerals (an el cementeri, si fa bon dia; i a l’església si el fa dolent). Amb això consisteixen els funerals protestants. També m’ha dit que tampoc hi ha tal sermó, a diferents regions, pels qui manen que les cremin en esser morts (crematori). Dins Prússia no és permesa tal cremació; a Saxònia sí i a les altres regions de l’Imperi, i s’hi va estenent, entre els protestants, i s’hi estendria més, si no resultava tan cara.
Antoni M. Alcover, Viatge a Alemanya i altres nacions (Barcelona: Edicions 62, 1996 [1908]), pàg. 43A la tarda de l’excepcional diada, la meva mare em va dur a fer algunes visites, vestit amb la indumentària de l’acte, i com que a mi el que em feia més il·lusió de tot era el rellotge, que per primera vegada posseïa, durant les visites no em sabia estar de treure’l, palpar-lo i mirar l’hora. Socialment això representava una gran desconsideració, i la meva mare patia pel meu constant ficar-me de peus a la galleda. Quan s’acabà aquella broma, en la qual jo em divertia molt poc, la meva mare em va fer un sermó terrible, i des d’aleshores vaig veure clar que en les visites de compliment s’ha d’ignorar l’hora que és.
Josep M. de Sagarra, Memòries (Barcelona: Aedos, 1964, 2a ed. [1954]), pàg. 286
Tema de la setmana
L’art de parlar en públic. Si la salut l’hagués acompanyat, avui Antoni M. Alcover hauria fet 156 anys. També fa 112 anys de l’atemptat que va patir a casa seva.
M’han agradat moltíssim les paraules d’aquesta semana. Moltes gràcies pel vostre treball i pel fet de compartir-lo.
Doncs encara teníem un altre sermó a la reserva, tret d’una entrevista de Jordi Badia a Josep Ruaix publicada a VilaWeb el 20 de juliol del 2014; l’entrevistador li pregunta “Anàveu descobrint la llengua literària” (quan era nen, s’entén) i Ruaix respon:
—Sí. També en els sermons. A Moià sempre he sentit els sermons en català. I jo notava que es feien en una llengua més literària, i m’agradava. Encara no tenia pròpiament el sentit estètic, però notava que aquella llengua literària era una cosa bonica.