El meu home va ser definitiu a la meva carrera. La va omplir de sentit de l’humor, però li va donar també una mena d’infraestructura ètica, va ser com si de sobte tot s’omplís de sentit. Sense ell potser m’hauria dedicat a explicar històries sense més ni més, sense saber ben bé on anaven a parar, d’on sorgien, on era el seu sentit. Ell va omplir el meu pensament caòtic, imaginatiu, colorista, estrambòtic, de sentit, sí, no se m’acut cap paraula més adequada.

Imma Monsó entrevistada per Montserrat Lunati (Journal of Catalan Studies, 2005)

La fe no és una forma de credulitat, ni la pèrdua de la fe implica tampoc una aposta per la incredulitat. Aquesta identificació entre fe i credulitat, tanmateix, ens sol semblar tan clara, tan òbvia, que sovint perdem de vista que no té el més mínim sentit. Perquè la fe no vol dir creure perquè sí, sense més ni més, en coses que no es veuen, ni tampoc en veure coses que no es creuen. Si ara algú em diu que sap volar movent els braços i me’l crec, la meva actitud no haurà estat motivada per la fe, sinó per una credulitat injustificable en una persona adulta.

Ferran Sáez Mateu, La vida aèria. Un dietari (Barcelona: Pòrtic, 2019)