Definició
Camí estret per als vianants.
Heu de travessar el bosc seguint aquesta sendera.
També s’usa en sentit figurat:
La sendera de la virtut.
«Mes si callaves, quina humil sendera | la vida, sense besos ni combats!», fan uns versos de Josep Carner.
També: sender, senda i els diminutius senderó, senderol, senderola.
Era arriscat endinsar-se per aquells senderons de muntanya.
Etimologia
Usos
Camino sobre les petjades
Liu Changqing, «Enfilo el rierol del sud per visitar el mestre Chang», dins Pedra i pinzell. Antologia de la poesia xinesa clàssica, tria i traducció de Manel Ollé (Barcelona: Alpha, 2012), pàg. 71
que hi ha a la molsa de la sendera.
Núvols blancs als illots de l’estany.
Olor d’herbam de primavera
que encercla la tanca desclosa.
La pluja ha fet més verds els pins.
M’enfilo fins a les fonts del rierol
on hi ha la saviesa i les flors.
Quan arribo davant del mestre,
no recordo què li volia dir.De manera que jo caminava, prop del Penyagolosa, per un d’aquells camins que van pujant per la vora d’un torrent i que entren en un bosc que primer és de carrasques o alzines i després es barreja amb pins, que enguany tenen molta processionària en alguns paratges. Després el camí pujava decididament entre els arbres, es feia i es desfeia, s’aprimava i sovint semblava que es perdia del tot. Sol passar en moltes senderes, que es van esfumant i perdent.
Joan F. Mira, «Dins d’un núvol», dins Una biblioteca en el desert, a cura de Joan Josep Isern (Alzira: Bromera, 2009), pàg. 182
Tema de la setmana
Camins i dreceres