corriol m

Definició

Camí estret pel qual només pot passar una persona darrere l’altra.

Un corriol costerut el dugué fins a la casa.

Etimologia

Probable modificació de carriol, derivat de carro, per influx de córrer, o bé alteració d’un carrerol, derivat de carrera i carrer.

Usos

  • Continuà buscant, caminet enllà. Ell no se n’adonava, però es desviava sovint cap a corriols laterals. Si hagués seguit el camí dret hauria arribat aviat en una masia o al poble. Naturalment, amb les passes curtes i insegures que feia i les giragonses que la seva desorientació li feia fer, el camí esdevenia més llarg i cansat. Tot d’una es va quedar tibat, parat, admirat. Era dins un camp d’herbes altes, i va veure a terra quelcom que es bellugava…

    Josep Vallverdú, Rovelló (Barcelona: La Galera, 2009 [1969])
  • En tocar les deu, ens vam trobar tots cinc a l’indret convingut.
       —És aquest el camí?
       Era aquell: un corriol entre dos marges prou elevats per protegir-nos.
       Desertàvem? Podíem ser acusats de covardia? No ho sé. El que sabia, el que sabíem, és que tot estava perdut. En Rossend ho havia dit: «Els sacrificis estèrils tenen més d’estúpid que d’heroic».
       El camí era rost, pedregós. La nit, clara.

    Xavier Benguerel, Els vençuts (Barcelona: Edicions de 1984, 2013 [1969])

Tema de la setmana

Si la setmana passada corríem no se sap on, aquesta que ara comença veurem uns quants camins (alguns més fressats, altres no tant). El mot d’avui ens l’han suggerit Albert Serra Monner, de Terrassa, i Ramon Peris-March, de Barcelona. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

a correcuitadrecera