fressat -ada adj

Definició

Dit d’un camí freqüentat.

Etimologia

De fressar, que a banda de ‘petjar sovint (un terreny, especialment un camí)’, també vol dir ‘deixar rastre —excrements o altres senyals— els animals de caça’, d’un llatí vulgar frictiare, ‘refregar’, derivat de fricare, ‘fregar’, que primer significà ‘pondre els ous fregant el ventre a la sorra’ (fresar=’pondre els peixos o els amfibis’) i passà a ‘rastre d’ous, d’excrements o altres senyals’.

Usos

  • Mira que passes sense saviesa
    pel vell camí fressat, tan sols un cop,
    i que la veu de sobte cridarà
    el secret nom que porta en tu la mort.

    Salvador Espriu, «Llibre dels morts» (El caminant i el mur, Barcelona: Edicions 62, 1972)
  • No es fàcil avui formar-nos una idea del que suposava en aquella època una expedició alpina. Sense mapes previs, ni a penes coneixements geològics anteriors, per camins poc fressats a part dels recorreguts pels habitants del país que no es movien gaire enllà del seu petit radi d’acció de cada vall, i els quals, en cas de necessitat, eren els únics que podien servir de guia pels llocs més perillosos o difícilment assolibles, amb dificultats d’allotjament que obligaven a llargs recorreguts.

    Lluís Solé i Sabarís, La vida atzarosa del geòleg barceloní Carles de Gimbernat (1768-1834) (1982)

Tema de la setmana

Potser sí, que hem acabat trobant un tema per als mots d’aquesta setmana: diguem que són mots poc fressats… 

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

parenòstictenir les orelles a cal ferrer