Com una aigua tranquil·la reflecteix, cap al tard,
          els núvols, els cignes i els saules,
jo veig passar pel llac profund del teu esguard
          l’ombra de les teves paraules.

Fins la paraula més difícil, els teus ulls
          que fàcilment saben donar-la!
Quan, al fons, dels silencis, la busques i et reculls,
          la teva mirada ja parla.

«Cançó a Mahalta» IV (1937)