Definició
1  Branca d’un cep o d’una parra.
2 (p. ext.) Branca llarga i prima d’altres plantes.
«Llenya d’alzina, vi de sarment, oli d’oliva i pa de forment»: anomena quatre coses de la millor qualitat (Diccionari català-valencià-balear).
Etimologia
Del llatí sarmentum, mateix significat, derivat de sarpere, ‘exporgar la vinya’.
Usos
- però tu no et recordes de l’home vell que sóc Vicent Andrés Estellés, Quadern per a ningú, II (1963)
 i de la meua necessitat de rebre unes línies teues
 i de llegir-les clandestinament
 i després, ah després, cremar-les com si fossen sarments.
- a la nit encenies amb uns sarments un foc Vicent Andrés Estellés, Ritual (1963)
 i senties uns passos minúsculs per la terra
 i senties uns passos molt cauts entre unes fulles
 posaves més sarments febril a la foguera
 de vegades volies ésser formiga no ésser
 senties en el rostre el ventre de la nit
 la nit tenia plomes tèbies de voltor
 refusaves la nit l’escopies amb força
Tema de la setmana
En record de Vicent Andrés Estellés (1924-1993). Dijous farà deu anys de la seua mort
