Definició
col·loq Gravat, estampa, dibuix, especialment quan acompanya el text d’un llibre, d’una revista, etc.
El llibre, no l’ha llegit pas; només n’ha mirat els sants.
A dotze anys encara em movia en el món dels tebeos i els llibres amb santets.
Etimologia
Del llatí sanctus, ‘sagrat, inviolable; sant’, participi de sancire, ‘consagrar, sancionar, fer inviolable’. Del sentit de sant com a ‘imatge d’un sant’ («un sant de fusta») es passà al de ‘gravat, estampa’, encara que no representin sants.
Usos
Nines, vaixells, cornetes, colors, llibres amb sants:
Josep Carner, «Joguines»
aquestes són joguines que hi juguen els infants.
Davant, els ulls encesos que vénen d’uns jardins:
aquestes són joguines que hi juguen els destins.—El van trobar hores després, després de molt buscar-lo, amagat dins una cova. Llegia un llibrot pornogràfic que es va embutxacar de pressa.
Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 2014 [1956])
—Doncs ¿com se sap que era pornogràfic?
—Pel sant. Pel sant de la portada. És un llibre amb sants. I a més, no hi ha soldat que no el conegui, en aquesta brigada: Los cuernos de Roldán. ¡Hi ha qui se’l sap de memòria! Ja pots pensar que… Hauríem hagut d’afusellar-lo, però ¿qui té pit? Ascendir-lo primer i afusellar-lo després. Un noi de tanta cultura…
Tema de la setmana
Mots emprats en un sentit diferent de l’habitual