Definició
Blau, especialment petita acumulació de sang presa continguda sota la pell que es fa als dits, a les parts carnoses de la mà, etc., a conseqüència d’una pessigada, d’un cop d’una eina, etc.
M’he pessigat els dits amb les estenalles i m’ha sortit un sangtraït.
També: mostela, mula; el DCVB recull les formes sangprès i peramassat al Conflent. Segons els llocs es pronuncia santrit, sentruït, sang truïda, etc.
Etimologia
De sang i traït, sense gaire relació amb ‘trair’, o probablement d’un llatí sanguis tritus, ‘sang triturada’, amb el canvi freqüent de -it en -eït (escalfit/escalfeït, espessit/espesseït).
Usos
—Apa, piqueu vós, ara! Se m’ha enrampat la mà.
Pere Calders, «Les parets i les barbes», dins Demà, a les tres de la matinada (1959)
Això em va plaure. El forat tenia ja uns dos pams de diàmetre i en sortia una intensa olor de naftalina. A l’altra banda es veia roba penjada i la sedosa pell d’un abric.
—Anem a parar a l’interior d’un armari de paret. Bon senyal! —digué l’Alfeu.
Jo tenia un rosec: «I si torna de viatge inesperadament?».
—És possible. No sé el temps que ha d’ésser fora. Es pot presentar d’un moment a l’altre (hi ha trens i avions que arriben de bon matí), però la cosa augmenta l’interès. Un cert risc fa que els records perdurin…
A mi em tremolà el puny que aguantava l’escarpra i em vaig fer un sangtraït al dit gros. «Vista així, l’empresa no és científica ni progressista —anava dient jo mentre em xuclava la part adolorida—. Estic segur que si el vigilant ens atrapava s’ho prendria pel cantó de la societat ofesa».Van trobar prematura la relació amb l’Alexandre, a la mateixa escola, per molt formal que fos. És massa aviat, sou massa joves, la seva mare n’està massa, del fill. Em vaig cansar de sentir «massa».
Maria Carme Roca, El far (Barcelona: Columna, 2018)
Pensava. No els agrada que festegi amb ell malgrat no ser dels que et conquista amb una mirada incendiària, ni t’estira els cabells mentre te’ls besa i mossega els teus llavis; havia sentit a explicar que, després, sola davant del mirall, hi descobries un sangtraït. Penso si la mare tenia por dels homes com els obrers dels crits i els cops al reixat, del desig sense postissos. De tant en tant em ve el so de les seves veus.
Tema de la setmana
Tinc tanta sang que a les cinc tinc son… ens espera una setmana sanguinolenta! El mot d’avui és un suggeriment de M. Àngels Bogunyà i Carulla, de Molins de Rei (Baix Llobregat), i de Carles Vives, de Vilafranca del Penedès.