Definició
Persona que es guanya la vida fent forces, jocs i acrobà cies, sovint pels carrers i les places.
Els saltimbanquis anaven de poble en poble amb un carro, traginant les coses.
Etimologia
Plural de l’italià saltimbanco, ‘salta en un banc’.
Usos
Quan volem representar-nos el nostre pare en aquell final d’octubre de 1971, la imatge que més ens convenç és la d’un saltimbanqui de circ. Un d’aquells acròbates que juguen a mantenir una colla de plats giravoltant a la punta d’una vara flexible. La seva virtut principal és l’equilibri: saben aguantar una vara al palmell de cada mà , una al front i una altra de recolzada al mentó. Amb una parsimònia que exaspera els espectadors, les mantenen dretes mentre els plats donen voltes, cada cop més a poc a poc, i a l’últim instant, quan sembla que la trencadissa serà inevitable, les fan fimbrar de nou, alternativament, i el moviment torna a començar.
Jordi PuntÃ, Maletes perdudes (Barcelona: Empúries, 2010), pà g. 221O sigui que he publicat molts llibres i milers d’articles sense haver aconseguit fer una «obra», i qui sap si això també té algun mèrit, o simplement és un fracà s. Perquè passes a ser aquesta cosa horrible que és un «polifacètic». Un polifacètic és una mena de saltimbanqui, paraula bonica, per cert, sonora i divertida, naturalment d’origen italià . I saltant d’una banda a una altra, d’una novel·la a un llibre de viatges, d’un llibre sobre la teva filla a un recull de reflexions sobre el pas del temps, és molt difÃcil fer una «obra» que mereixi respecte.
Josep M. Espinà s, El meu ofici (Barcelona: La Campana, 2008), pà g. 156
Tema de la setmana
Es guanyen la vida actuant
¿Algú sap si hi ha alguna relació o parentiu entre el “saltar bancs” del saltimbanqui i el “saltataulells”?