Definició
Que té gust de sal, salat; que conté sal.
Tenien la pell salabrosa després de banyar-se al mar.
Etimologia
Possible encreuament de salat amb un sabrós, síncope anormal de saborós, o potser del llatí salebrosus, ‘aspre, rude’, aplicat a l’aspror del gust de la sal.
Usos
Quan prem el comandament del cotxe ja té tot el sol a la pell i el mar al mirall de les ulleres. L’horitzó és caribeny. Camina amb el para-sol plegat a l’espatlla, inspirant la barreja de la pròpia olor de crema amb la de l’aire salabrós.
Marta Rojals, L’altra (Barcelona: RBA La Magrana, 2014)A migdia pujàvem a una esplanada i rebíem la sopa: un líquid espès, ocre i salabrós, on, amb una mica de sort, hi suraven alguns brins d’una carn de cavall tan dura que no podia mastegar-se. Sense temps per pair havíem de tornar a picar i carregar, fins que es feia de nit; llavors retornàvem al camp al ritme del trot.
Melcior Comes, La batalla de Walter Stamm (Barcelona: Destino, 2008)
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el sentit del gust
Curiós perquè en canvi “salabre” (el pal amb “bossa” per enxampar peixos mol.luscs i crustacis) sembla tindre un altre origen:
http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0121102
http://dcvb.iec.cat/results.asp?word=salabre