Definició
1 m Ase.
En arribar a la casa va fermar el ruc a la reixa.
2 adj i m i f fig Dit de la persona d’enteniment obtús, no gens intel·ligent.
L’home de la Cèlia és més ruc que un sabatot.
Etimologia
D’origen incert, probablement de creació afectiva de sentit pejoratiu o despectiu, sorgit d’un crit adreçat a l’animal de creació expressiva. Vegeu-ne més informació aquí
Usos
Un dia al despertar-se el ruc va dir:
Apel·les Mestres, «El ruc savi», dins Cançons per a infants (1924)
«Vull aprendre de llegir;
si els savis per ser savis fan això,
també vull ser savi jo.»
I alçant-se se n’anà sens més raons
dret al mestre de minyons:
«Bon dia senyor mestre, ja em té aquí;
vull aprendre de llegir.»
El mestre li va dir: «Molt ben pensat;
n’aprendràs si ets aplicat.»Aquell ruc blanc, a fe de Déu que corria com una gasela, que ja ho diuen que si un ruc surt bon corredor li pot plantar cara al millor dels cavalls. Per un moment me pensava que volava, potser me tornaven a l’esment bocins de records d’aquelles nits sense lluna, quan me pujàveu a la teulada de l’església i me mostràveu aquell cavall alat que li diuen Pegàs i que té una constel·lació que porta el seu nom.
Andreu Carranza, Anjub. Confessions d’un bandoler (Barcelona: Edicions 62, 2000)
Tema de la setmana
Un moix és un gat i un ruc és un ase: aquesta setmana veurem altres maneres d’anomenar alguns animals comuns.
Generalment, un ruc és un ase jove. Almanco a Elna, és així que fem la diferència entre un ruc i un ase.