ruc [1371]; mot peculiar del català (sense altra prolongació que en alguns parlars gascons del Pirineu), d’origen incert; els indicis més sòlids que s’han trobat sobre el passat del mot coincideixen pertot a donar-li, a diferència de ase, un caràcter afectiu (pejoratiu, irritat, de compassió despectiva) fent probable que resulti d’un crit dirigit a l’animal, creació elemental, com semblen ser-ho l’italià popular ciuco, el castellà dialectal ruche i el mallorquí arriet ‘burres’, derivats de arri i semblants interjeccions de creació expressiva; de manera que és versemblant que tots ells surtin de formes com arruk!, arruč!, čuk!, etc.
- Joan Coromines, Diccionari etimològic manual de la llengua catalana, a cura de Josep Ferrer i Costa (Badalona: Ara Llibres, 2016), pàg. 457

Comentaris recents
xip
De fet, els anglesos de les nostres "xips" en diue...
xip
No crec que sigui un localisme específic de Sabad...
xip
"La vida en un xip"....
xip
Em fa molta gràcia el mot d'avui, xip, perquè al...
entotsolat -ada
El Diccionari català-valencià-balear, a...