Definició
1 Posar la rúbrica en la signatura d’un document o escrit.
Rubricar un conveni, un acord.
2 Subscriure (alguna cosa) o donar-ne fe.
Nosaltres rubriquem el que ha dit el nostre company.
Etimologia
De rúbrica, del llatí rubrīca, ‘terra vermella; indicació escrita en vermell’, substantivació femení de l’adjectiu rubrīcus, ‘vermell’, derivat de ruber, ‘vermell’, amb canvi d’accent per influx del gran nombre d’adjectius en –ĭcus.
Usos
Fos com fos, la història d’Europa i del món havia fet un tomb espectacular, i l’ordre de Jalta —com el Mur de Berlín, com el Teló d’Acer, com el Pacte de Varsòvia, com el Comecon, com la «doctrina Bréjnev»…— ja no existia. Aquell 25 de desembre [de 1991], veure baixar per última vegada la bandera roja de la cúpula del Kremlin i saber que la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques havia desaparegut rubricà solemnement la fi del segle XX.
Joan B. Culla, La història viscuda. Memòries (Barcelona: Pòrtic, 2019), pàg. 266El Sergi, que s’havia mudat per no cantar en aquell ambient fi d’executius encorbatats, va entrar al bar i en va sortir al cap d’uns minuts, aquest cop sense la motxilla. A través de la finestreta del cotxe, va entregar al seu oncle un full que simulava un extracte bancari en el qual constava un dipòsit de sis-cents vuitanta-cinc mil euros, tot plegat rubricat amb una signatura i un segell.
Teresa Solana, Matèria grisa (Barcelona: Ara Llibres, 2017)
—Els quinze mil euros que falten són les comissions del banc i dels intermediaris —li va explicar el Sergi, observant de cua d’ull la reacció del seu oncle.
—Ja hi comptava, que hi hauria despeses.
Tema de la setmana
Hem prorrogat l’enigmot. Dels mots enviats aquesta setmana, quatre encaixen en el tema (comú a la setmana passada i aquesta, doncs) i un, no. Quin és el tema comú a aquests nou mots? Qui l’encerta primer, guanya! Consulteu aquí les bases (actualitzades) per participar al concurs.