Definició
Espai vagament circular; cercle.
Un gran ròdol d’homes.
No va comparèixer al ròdol dels seus amics.
Etimologia
Duplicat culte de rotllo, del llatí rotŭlus, ‘rotllo’, masculinització de rotŭla, ‘rodeta’, diminutiu de rota, ‘roda’; però també podria ser un postverbal de rodolar, amb accent a la penúltima síl·laba, com altres postverbals antics.
Usos
En Pere arriba, s’ajup a la vora de la Laura, vencedor, vençut. Li agafa les mans per primera vegada; ella les hi abandona sense protesta. No recorden que estan a mercè de qualsevol ull curiós, allí al mig del ròdol de salzes de la font.
Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants (1931)—On sou? —pregunta.
Manuel de Pedrolo, Totes les bèsties de càrrega (1967)
—Aquí. Encendré la llanterna.
La flama resplendeix, minsa i pàl·lida, dibuixant un ròdol de claror que deixa tots els racons en l’ombra. Ell es frega els ulls, torna a mirar, i aleshores s’adona que és una habitació ampla i llarga on hi ha un gran munt de palla, sobre el qual es dreça, i tot de bales d’alfals apilades a l’extrem més llunyà.
Tema de la setmana
Mots que evoquen cercles i ròdols