Definició
Moure’s circularment o espiralment al voltant d’un eix; fer giragonses.
Els cavallets giravolten a l’entorn d’un pal que fa d’eix.
Els coets que giravolten són els que m’agraden més.
Etimologia
De girar (del llatí gyrare, mateix significat, derivat de gyrus, i aquest, del grec gỹros [γῦρος], ‘gir, cercle’) i voltar (de volt, de l’antic volt -a, participi de l’antic voldre, ‘voltar’, llatí vŏlvĕre, ‘fer girar’).
Usos
Si veia com ho fa brillar tot… Les copes de l’armari del bufet, ai la mare, em penso que les eixuga tres vegades al dia: amb un drap de fil. Les agafa com si no les agafés, les posa totes damunt la taula, i da-li, da-li, vinga fer giravoltar un pany de drap per dintre. I les torna a posar bé, les unes al costat de les altres com soldats que portessin barret gros.
Mercè Rodoreda, «Amor», dins La meva Cristina i altres contes (1967)Aleshores vaig quedar sol a la tenda amb el Georges. No tenia pas la intenció d’adreçar la paraula a aquell monstre que s’atrevia a amenaçar amb una pistola els qui fins aleshores havien estat els seus companys i amics. D’altra banda, el meu cervell giravoltava sense fre buscant una sortida a la situació en què ens trobàvem, i lamentant haver deixat l’escopeta al portaequipatges del cotxe. Però ell va dir, com si parlés per a ell mateix:
Raimon Esplugafreda, Hem nedat a l’estany amb lluna plena (Barcelona: Laia, 1981)
—No teníeu cap necessitat de ficar el nas en aquest assumpte.
Tema de la setmana
Mots relacionats amb els cercles