Definició
Contracció dels músculs de la cara que provoca una expressió com la d’un riure forçat o crispat.
Li va quedar al rostre un rictus de dolor.
Etimologia
Del llatí rictus, ‘obertura de la boca, sobretot en riure’, derivat de ringi, ‘reganyar les dents’.
Usos
I com es veu que el xiquet pensava que ja els havia fet plorar massa, mentre contemplaven, impotents, com li eixien les dents, la criatura començà a fer gracietes. Però, desgraciadament, les ganes de fer gracietes li venien sempre a les hores més altes de la nit, com si l’inconscient record de la seua arribada a la vall li fes sentir una gran inclinació per la nocturnitat. I cada dia, segons anava avançant la nit, el somriure dels frares anava convertint-se en un rictus de resignació, mortificació i paciència inesgotables. El prior, vista la impotència per arreglar les coses d’una altra forma, solia arengar els seus homes recordant-los que les altes esferes celestials sabrien recompensar eternament aquella dura vida de sacrificis.
Josep Franco, L’últim roder (Alzira: Bromera, 1986)En fi, el somriure lleu que vol mimetitzar el somriure matern està començant a semblar, en el seu rostre, un rictus tremolós i indecís; ella no se n’adona, però ell sí i, de sobte, diu:
Imma Monsó, La dona veloç (Barcelona: Planeta, 2012)
—No, mira, amb presses no cal fer la copa, fer una copa amb presses és com un oxímoron, una contradicció indigesta, ¿oi? Au, anem.
Tema de la setmana
Com passa amb les llengües romàniques, una bona part del lèxic del català modern prové del llatí, però algunes paraules les hem heretades sense embolcall de cap mena, tal qual es deien fa vint o vint-i-cinc segles. La màcula de divendres n’és una; aquests dies en veurem unes quantes més.
És casualitat que en el mot d’avui, rictus, hagueu inclòs un fragment d’un autor que es diu Franco?… i d’un llibre que es diu “L’últim roder” (=bandoler)?!