Definició
Acció de resar; so de veus que resen.
Tan bon punt va acabar el rés, se’n va tornar cap a casa.
Etimologia
De resar, del castellà rezar, mateix significat, del llatí recitare, ‘dir, llegir en veu alta, recitar’.
Usos
Ja feia divuit mesos que el pare prior i ell eren els únics monjos del Burgal. El pare deia missa i ell l’oïa amb devoció, assistien tots dos al rés de les hores, però ja no les cantaven perquè la piuladissa dels pardals era més forta que les seves veus desafinades i gastades.
Jaume Cabré, Jo confesso (Barcelona: Proa, 2011)—Calmeu les bèsties! —baladreja el més alt dels sis atacants.
M. Dolors Farrés, El monestir de l’amor secret (Barcelona: Proa, 2008)
—Feu-ho! —mana l’hereu, amb energia.
Els criats acaricien les testes dels cavalls fins que aconsegueixen asserenar-los.
—Les cavalcadures! Les cavalcadures, dic!
Un rebombori interromp el primer rés dels frares. Algú ha obert i tancat la porta d’entrada sense compassió. Silenci. Veus que criden. Qui gosa estroncar les oracions?
Tema de la setmana
Mots amb accent diacrític (de moment)
Jo encara recordo quan feia d’escolà, de petit, i veia el capellà passejant amunt i avall al seu jardí mentre feia el rés de les hores amb un missalet a les manes. D’aquest missal se’n deia el Breviari.
També tenim a Bocairent el rés de difunts que se sol fer cap al vespre dels tres dies posteriors al soterrrament. Segurament per castellanització, l’hem passat a denominar “réso”.