regust m

Definició

1   Sabor desagradable que deixa una cosa.

Aquest cafè té regust de cremat.

2   Sabor que encomana a una cosa allò amb què ha estat en contacte.

L’arròs ha agafat el regust de la cassola.

També s’usa en sentit figurat: M’ha quedat un regust d’enyorança.

Etimologia

 De gust, del llatí gŭstus, ‘acció de tastar; sabor d’una cosa’.

Usos

  • Els xampanys d’ací no valen res; els simplement potables tenen un regust de terra i una dolçor insuportable. Potser la terra d’ací és massa forta, terreja massa, per arribar a donar un vi tan lleuger i alat.

    Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 2012 [1966]), pàg. 374
  • I a fora sempre neva. La imatge més que suada de la finestra entelada i els flocs de neu que van emblanquinant la ciutat és una altra de les seves debilitats. El detectiu de torn ha de portar bufanda i els dits plens de penellons. I quan li sagni un dels penellons, se’l lleparà i amb el regust de la sang al paladar resoldrà el cas. S’enroscarà la bufanda al coll i amb la cigarreta als llavis anirà a trobar l’assassí…

    Tina Vallès, Un altre got d’absenta (Barcelona: Labreu, 2012), pàg. 112

Tema de la setmana

 Mots relacionats amb el gust

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tastagrejar