penelló m

Definició

Inflor de la pell causada pel fred, principalment a les mans, els peus i les orelles, acompanyada d’ardència i de picor i, a vegades, d’ulceració.

Se m’ha rebentat un penelló del taló i no em puc posar la sabata perquè em fa molt de mal.

També: prunyó (valencià), seda (Balears), perelló.

Etimologia

Del llatí pernio, -onis, ‘congelació del peu’, derivat de perna, ‘cama’, a través de diverses alteracions: pernyó, perenyó, perelló, penelló.

Usos

  • Durant la meva llarga estada a l’Escolania vaig viure els canvis importantíssims que tingueren lloc en la seva organització i en el seu edifici per modernitzar-lo. La instal·lació de la calefacció, per exemple. Molt ben rebuda, naturalment, però que no acabà amb els temuts penellons que, durant l’hivern, ens atacaven les mans, sovint els peus i, a mi, especialment les orelles.

    Josep Benet, Memòries. De l’esperança a la desfeta, 1920-1939 (Barcelona: Edicions 62, 2008), pàg. 14
  • El viatge a Castella va ser molt dur, en el ple de l’hivern, amb un vent que congelava els ossos per camins de muntanyes glaçades i d’estepes tan aspres i tan escasses de verdor, no sóc militar ni gran viatger i agraesc al cel que mai més no m’he vist obligat a allotjar-me en hostals tan bruts i tan poc habitables com els que es troben pels camins d’aquell regne, em valgué de ben poc ser cardenal legat i portar la bossa ben proveïda de florins, no podia demanar comoditats que no existien i vaig arribar a Alcalà de Henares picat de polls i puces, amb prunyons a les orelles i sense haver-me pogut rentar més que la cara i les mans en molts dies.

    Joan F. Mira, Borja Papa (València: Tres i Quatre, 1996)
  • A Mallorca —deien i encara algú com la meva mare ho segueix dient— no fa fred, la qual cosa és una mentida com l’alçada de la torre Foster que esdevé una paradoxa tristíssima: és als llocs on teòricament no fa fred on la gent en passa més perquè res no està condicionat per combatre’l, com succeïa a Palma. Com a mostra i exemple trist del que dic, record les sedespenellons s’anomenen al Principat— que ens sortien als dits de les mans, dels peus i fins i tot, a alguns més desgraciats, als lòbuls de les orelles o a la punta del nas, la qual cosa a damunt era motiu de befa. Les sedes esclaten a conseqüència del fred que trastorna la circulació perifèrica de la sang i afavoreix l’aparició de les petites protuberàncies roentes que fan un maler i una gratera rabiosa.

    Carme Riera, Temps d’innocència (Barcelona: Edicions 62, 2013), pàg. 54

Tema de la setmana

Mots relacionats amb el fred

Enllaços

5 comentaris a “penelló”

  1. Isabel Andreu Nadal — Manacor, Mallorca

    Avui el jovent no sap què són les sedes perquè no passa fred. Mumare vivia a foravila, a Manacor, i sempre s’escarrufa en recordar les terribles sedes que de nina tenia pels peus i les orelles!

    Respon
  2. M. Àngels — Vilanova i la Geltrú

    Que bonics aquests tres fragments, cadascun amb una forma diferent del mateix mot, trets de tres grans llibres de memòries. Ara els penellons han reculat molt, però perviuen en la memòria dels més grans, que els van patir.

    Respon
  3. Miquel Mayol i Raynal — Rosselló

    Es pot ampliar el comentari d’en Jean Bosch a tota la plana rossellonesa. Ho recull el Renat Botet en el seu “Vocabulari rossellonès” sota la forma del plural “prillons o perillons”

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

quan el dia creix, el fred neixenrederar