Definició
Nom donat a diferents espècies de mamÃfers rosegadors de la famÃlia dels múrids, entre les quals destaquen les pertanyents al gènere Rattus, i en particular R. rattus (rata negra o de camp) i R. norvegicus (rata comuna o de claveguera). La rata negra o de camp té la cua llarga i amb moltes anelles, les orelles grosses i el pelatge aspre i fosc. La rata comuna o de claveguera és més grossa, però té la cua i les orelles més curtes i el pelatge més suau.
Etimologia
D’origen incert, probablement d’un tipus llatà rattus, ratta, onomatopeia de la remor que fa la rata rosegant; en baix llatà hi ha documentat un rattus aplicat al liró.
Usos
—Osti, prof, t’has endut un bon pinyo, eh? Mira el kleenex, mira, t’han fet sang i tot. Sort que t’he trobat, si no se t’haurien menjat les rates, aquà amagat. Es pot saber què hi buscaves, entre els contenidors?
Pau Vidal, Aigua bruta (Barcelona: Empúries, 2007)
   Jo estava completament grogui, i no sabia ni de què em parlava. Contenidors? Rates? Quines rates?Com Plaerdemavida se’n fon tornada, portaren la llum e totes entraren ab l’Emperadriu, i ella prestament li demanà quin avalot era estat aquell, per quina causa havia cridat.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, cap. CCXXXIII
   —Senyora —dix la Princesa—, una gran rata saltà sobre lo meu llit e pujà ’m sobre la cara, e espantà ’m tan fort que haguà de cridar tan grans crits que fora estava de tot record; e ab l’ungla ha’m arrapada la cara, que si m’hagués encertat en l’ull, quant mal m’haguera fet!
   E aquell arrap li havia fet Plaerdemavida com li tancava la boca perquè no cridà s.
Tema de la setmana
Animalons d’origen onomatopeic. Avui comença l’any lunar de la rata.