Definició
Sentiment arrelat d’odi, de malícia, envers algú.
Tenir rancúnia a algú. Ple de rancúnia.
Etimologia
Per canvi de sufix i per analogia amb altres casos (tristor/tristura, amargor/amargura, frescor/frescura) sorgí l’antic rancura i més tard rancúnia, per dissimilació i per influx de mots com cantúria, planúria, vellúria, voladúria, etc.
Usos
Ells desenterren greuges i recorden prohibicions o discussions que, constato, jo he oblidat. És la seva paraula contra la meva. El to traspua certa rancúnia i, per si de cas —que ser vulnerable no em faci semblar grotesc—, els dic: «Escriviu-ho a les vostres memòries, us autoritzo que culpeu el vostre pare de totes les vostres desgràcies. És un recurs molt celebrat i rendible a la història de la literatura». La ironia relativitza les mitges veritats que exagerem i les mentides amb què ens justifiquem.
Sergi Pàmies, A les dues seran les tres (Barcelona: Quaderns Crema, 2023), pàg. 126Alguna vegada s’ha dit que totes les dones del món haurien de deixar d’extirpar-se el pèl sobrer i permetre’l créixer lliurement i sense rancúnia. Però n’hi ha de poc compromeses amb la causa que no volen bandejar aquest ritual macabre i submís i s’estimen més continuar sent esclaves de l’estètica. I és que són tan sedosament suaus unes cames acabades de torturar amb l’arrencament de grans perímetres de pèl moixí en mil·lèsimes de segon!
Tina Vallès, L’aeroplà del Raval (Barcelona: Labreu, 2006), pàg. 17
Tema de la setmana
De vegades les definicions que posem (que copiem dels diccionaris, vaja) dels mots que enviem contenen mots que alguns subscriptors o seguidors ens demanen què volen dir o ens suggereixen que enviem. Divendres va rodar el mot rancuniós i resulta que encara no havíem trobat mai rancúnia, cosa que fem avui.
Diria que la influència principal per al canvi de rancura a rancúnia és la de angúnia, més que aquests que dieu (cantúria, planúria…).