Definició
Punt essencial d’una qüestió.
Etimologia
Expressió llatina, ‘què’, pronom interrogatiu neutre.
Usos
Quan truquem esdevenim alhora espiat i espia de nosaltres mateixos. Això només és una part del problema, i no la central. El quid no són les trucades que hem de fer nosaltres, sinó les trucades que rebem de terceres persones i que, accidentalment, recull la parella.
, Dr. Soler: conflictes avançats de la parella (Barcelona: Quaderns Crema, 1997), pàg. 64Ací hi ha el quid de la literatura: els detalls, l’observació, el coneixement. Això és el que dura. El món literari, imaginatiu, no és res.
Josep Pla, Notes del capvesprol (Barcelona: Destino, 1979), pàg. 266
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és de Sira Coll Capellà (de Manresa) i l’equip del programa «El quid de la qüestió», que s’emetia a Catalunya Cultura abans que es reconvertís en iCat, i que s’obria sempre amb la frase: «Com cada dia, el nostre objectiu serà esbrinar El quid de la qüestió».