L’altre relat saborós prové d’una entrevista a la ràdio amb el veterà periodista Santiago Tarín, quan acabava de publicar el seu Barcelona en rosa y negro. Aquell dia Tarín va explicar que ell es deia Tarín i Barba però que en realitat el seu avi es deia Barberà. El relat partia de la quequesa de l’avi. Era tan tartamut que quan anava a matricular els fills al jutjat a vegades acabava el nom i a vegades no. De manera que entre els diversos fills que va tenir —alguns de renom públic—, n’hi ha que legalment es van dir Barba i n’hi ha que es van dir Barberà, amb la subsegüent fratronímia entre els descendents.

, «Pseudogermanor» (Avui, 22 de gener del 2004)

El Departament d’Interior vol tenir un test precís per avaluar el grau de tartamudeig dels aspirants a mosso d’esquadra afectats de quequesa. La malaltia, d’origen neurològic i psicològic, és motiu d’exclusió dels candidats, però la conselleria creu que en els graus més lleus hauria de ser admissible.

Sílvia Barroso, «Encarreguen un test per mesurar el grau de tartamudeig dels aspirants quecs a mosso» (El Punt, 10 de novembre del 2004)