Definició
«…que truquen de matinada?»: al·lusió a la cançó del mateix tÃtol («Què volen aquesta gent?»), composta el 1968 per Maria del Mar Bonet sobre un poema de LluÃs Serrahima, que denuncia explÃcitament la repressió policial franquista en un context de contestació general creixent. Vegeu la lletra completa de la cançó aquà i més informació a la Viquipèdia.
Modernament s’ha usat com una consigna que algun col·lectiu indignat adreça contra un altre grup que es percep com el causant d’aquesta indignació. Podem clamar «Què volen aquesta gent» queixant-nos per exemple dels abusos bancaris, les imposicions de la troica, els crims comesos per una organització terrorista, la impunitat d’alguns corruptes, l’especulació immobilià ria i un llarg etcètera; de motius per indignar-nos n’hi ha a cabassos!
Etimologia de gent
Del llatà gens, gentis, ‘raça, famÃlia, habitants d’un lloc’. Altres mots de la mateixa famÃlia són agençar, gentalla, gentil i gendarme.
Usos
Més enllà de les anècdotes d’alguns dels entrevistats (les corredisses amb la sotana del capellà Frederic Prieto, la fuga de l’aleshores dirigent de CCOO José Luis López Bulla o l’activisme de l’actual conseller d’Economia, Andreu Mas Colell), esperem que trobeu interessant aquesta radiografia d’un dels moments més tensos de la dictadura. Un moment en què almenys 462 persones se n’anaven a dormir amb una orella connectada al timbre, tement ser desvetllats a una hora intempestiva: «Què volen aquesta gent que truca de matinada?».
Clà udia Pujol, «La llista negra de l’antifranquisme» (Sà piens, núm. 118, juliol 2012)Però no em desconcerta que no volgués respondre les preguntes dels advocats acusadors, als quals no reconeixia legitimitat per interrogar-lo: per a la seva mentalitat Lasa i Zabala i les seves famÃlies no tenen dret a defensar-se; són només un obstacle en la seva gloriosa carrera militar i en la de la seva pà tria, i com a tals, havien de ser esborrats com una nosa.
Isabel-Clara Simó, «Galindo» (Avui, 17 de desembre del 1999)
   Una retòrica que la gent de la meva edat en amunt coneixem prou bé. Una retòrica que em fa un fred pessic al cor perquè ¿qui sap si un dia podran tornar? Sento una opressió com si —per dir-ho en les belles paraules de Henry James—«una cosa gran i confusa, una cosa obscura i lletja» piqués a la porta de casa: què volen aquesta gent que piquen de matinada?
Tema de la setmana
Al·lusions cançoneres… tÃtols o versos de cançons conegudes que han passat a la llengua.
Els qui tenim ja una edat, com un servidor, sentir “Què volen aquesta gent” ens mena directament a la por de la repressió franquista, que encara hi roman; en estat latent, si més no.
Cal recordar ara la violació sistèmica dels nostres drets lingüÃstics? Grà cies Maria del Mar. Grà cies LluÃs Serrahima.
Grà cies Rodamots.
I als més joves ens fa entendre i sentir aquesta por. Poques cançons consegueixen transmetre com ho fa Maria del Mar amb el text de Serrahima.
Molt bo el collage que heu fet amb retalls de diari!! Això sà que és un tÃtol ben amortitzat.
El muntatge dels articles de premsa és la millor demostració de la popularitat de la cançó, que, quan és bona, es fa popular. Segurament la “popularitat” és això.
No parlo exclusivament d’aquesta cançó, sinó de totes les de la setmana.
Veig que aquesta setmana esteu molt de cançons, totes bones. Fa bonic i sona bé!
He mirat si la paraula “cançoner” consta en el vostre catà leg i veig que sÃ. Ja no la puc proposar, però sà afirmar que Rodamots no és un exemple de cançonerisme: sou diligents i plens d’idees i d’una il·lusió que comuniqueu.
Grà cies!