Definició
Expressió per a significar que hom no està disposat a creure o a fer alguna cosa.
Pretens que ho faci tot sol? Puja aquà dalt i balla! Si no vols ajudar-me, plego.
També: puja aquà dalt.
Si et penses que vindré, puja aquà dalt.
Aquesta frase té moltes variants. En valencià també es diu puja acà dalt i vorà s ParÃs (o València, o a ta mare, o a ta tia, o a ta güela), «que es pronuncien mentres es manté el puny tancat excepte el dit del mig, que s’alça ostentosament cap amunt» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre). Puja aquà dalt que veurà s Roma; …que veurà s com ton pare balla; …i veurà s ta mare com fila; puja ahà i vorà s ma mare…
Usos
Quan van tornar al cap d’una estona, encara era allà com mig encantada, però veient que portaven el cistell ben caramull d’ossos i un bon feix de branques, li van passar de cop tots els mals i va travessar la sèquia com si res. Llavors, correu-hi tots, volia traginar la llenya ella sola, que quedés clar que també hi havia col·laborat. I de camà cap a casa pretenia fer-los creure que quan anava a passar la sèquia, havia sortit de la cova una senyoreta fantà stica que l’havia entretingut una estona i per això no els havia pogut ajudar. SÃ, dona, puja aquà dalt i balla!
Pep Coll, Les senyoretes de Lourdes (Barcelona: Proa, 2008)  —Un moment, un moment. Atenció. Un moment. La Montserrat us vol dir una poesia de Nadal.
Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011)
  —Enfila’t a la cadira, que et vegi tothom.
  Per què Montserrat? Si és de la Xina i té una cara de xina que espanta a Nostro Senyor per què li foten Montserrat? Avui ja no l’hi posen a ningú, aquest nom. És del segle passat, de les à vies, de les colles de sardanistes, de la gent de la ceba. Ademés, a les Montserrats tothom els hi diu Montse. Menos a ella. La nena s’ha de dir Montserrat, amb totes les lletres, per llamar l’atenció i que tothom digui que sembla mentida que una xineta es digui Montserrat. I que digui el vers de Nadal enfilada damunt d’una cadira com s’ha fet tota la vida aquÃ, no a la Xina. Volen que la gent diguin: Quina monada! Bah, puja aquà dalt i balla!
Tema de la setmana
Per dir ‘no’
A Mallorca, en relació amb aquesta figura de sentit, en tenim una d’al·lusiva a la toponÃmia, i, per metonÃmia, al contingut assenyalat que s’hi posa: sinecdòquicament, un far dels més alts de l’illa, representable en la conversa amb el dit del mig.
“Puja aquà i veurà s PortopÔ (https://is.gd/TWyt2U). Tanmateix, quan es distribueixen nominatius, locatiu i acusatiu, resulta un pèl irrepresentable si no és que un s’hi veu caricaturescament expedit a dalt. Incredulitat i sarcasme.