Definició
Expressió per a significar que hom no està disposat a creure o a fer alguna cosa.
Pretens que ho faci tot sol? Puja aquí dalt i balla! Si no vols ajudar-me, plego.
També: puja aquí dalt.
Si et penses que vindré, puja aquí dalt.
Aquesta frase té moltes variants. En valencià també es diu puja ací dalt i voràs París (o València, o a ta mare, o a ta tia, o a ta güela), «que es pronuncien mentres es manté el puny tancat excepte el dit del mig, que s’alça ostentosament cap amunt» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre). Puja aquí dalt que veuràs Roma; …que veuràs com ton pare balla; …i veuràs ta mare com fila; puja ahí i voràs ma mare…
Usos
Quan van tornar al cap d’una estona, encara era allà com mig encantada, però veient que portaven el cistell ben caramull d’ossos i un bon feix de branques, li van passar de cop tots els mals i va travessar la sèquia com si res. Llavors, correu-hi tots, volia traginar la llenya ella sola, que quedés clar que també hi havia col·laborat. I de camí cap a casa pretenia fer-los creure que quan anava a passar la sèquia, havia sortit de la cova una senyoreta fantàstica que l’havia entretingut una estona i per això no els havia pogut ajudar. Sí, dona, puja aquí dalt i balla!
Pep Coll, Les senyoretes de Lourdes (Barcelona: Proa, 2008)—Un moment, un moment. Atenció. Un moment. La Montserrat us vol dir una poesia de Nadal.
Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011)
—Enfila’t a la cadira, que et vegi tothom.
Per què Montserrat? Si és de la Xina i té una cara de xina que espanta a Nostro Senyor per què li foten Montserrat? Avui ja no l’hi posen a ningú, aquest nom. És del segle passat, de les àvies, de les colles de sardanistes, de la gent de la ceba. Ademés, a les Montserrats tothom els hi diu Montse. Menos a ella. La nena s’ha de dir Montserrat, amb totes les lletres, per llamar l’atenció i que tothom digui que sembla mentida que una xineta es digui Montserrat. I que digui el vers de Nadal enfilada damunt d’una cadira com s’ha fet tota la vida aquí, no a la Xina. Volen que la gent diguin: Quina monada! Bah, puja aquí dalt i balla!
Tema de la setmana
Per dir ‘no’
A Mallorca, en relació amb aquesta figura de sentit, en tenim una d’al·lusiva a la toponímia, i, per metonímia, al contingut assenyalat que s’hi posa: sinecdòquicament, un far dels més alts de l’illa, representable en la conversa amb el dit del mig.
“Puja aquí i veuràs Portopí” (https://is.gd/TWyt2U). Tanmateix, quan es distribueixen nominatius, locatiu i acusatiu, resulta un pèl irrepresentable si no és que un s’hi veu caricaturescament expedit a dalt. Incredulitat i sarcasme.