Els valencians o alguns d’ells reclamen que s’escrigui devallar (per davallar) i tenen bones raons: pronúncia predominant, i potser general, amb e, a tot el País Valencià. Argument que té més pes perquè devallar en terres valencianes és un mot d’ús popular (mentre que no ho és baixar), i no purament literari, com entre nosaltres. La grafia amb e és absolutament general en el Tirant (ho he comprovat en moltes dotzenes de casos en l’edició prínceps), i es troba en molts manuscrits medievals dels que distingeixen e de a, per exemple, en els Sermons de Sant Vicenç Ferrer.

Raons que indueixen Joan Coromines a proposar els canvis al «Diccionari Fabra», 13 d’abril del 1954 (text reproduït a Epistolari Joan Coromines & Carles Riba, a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas [Barcelona: Curial, 2002], pàg. 230)

La data de naixença d’en Muntaner, sobre la qual s’han suscitat també alguns dubtes, es dedueix clarament del que ell mateix diu al principi de la Crònica. Si quan es va posar a escriure-la tenia 60 anys —«e com fiu aquest llibre el comenci, lla Deus merce era en temps de LX anys»—, i això esdevingué, segons l’edició prínceps feta a València el 1558, el 15 de maig de 1325, el gran cronista va néixer el 1265, amb les petites diferències que puguin resultar reduint el compte que llavors se seguia i d’ésser primer o darrer de l’any el mes en què va tenir lloc aquest esdeveniment.

Carles Rahola, En Ramon Muntaner: l’home, la Crònica (Barcelona: Ateneu Empordanès, 1922)