Vostè, senyor Rajoy, pot fer molt i molt per la pau entre tots. Però, fins ara, en comptes de mullar les brases ha atiat el foc. No se m’esveri, don Mariano. El mal de vostè i de tants com vostè és que no creuen en Espanya. La veuen tan primparada que, només amb un Estatut escarransit com el català, ja els sembla que se n’aniria al botavant.

Josep M. Ballarín, «Al senyor Rajoy» (Avui, 28 de gener del 2006)

I un altre diu: —Ja ens deixareu, senyora,
que donem una ullada pel rebost,
que tenim una gana que ens arbora
i estem fets a no veure pa a la post.
I per la set de nostres caminades
també treurem el nas dins del celler,
i si ens vénen de gust vostres criades
em penso que voldran deixar-se-ho fer.—
I riuen, i la dona esfereïda
repassa les angúnies i els perills,
i veu molt primparades honra i vida
de les seves serventes i els seus fills.
Però trobant-se feble i desarmada,
no podent aturar la mala sort,
resta vora el seu llit agenollada
pregant de llavis i patint de cor.

Josep M. de Sagarra, El comte Arnau (1928)