Definició
Post, peça plana de metall, plàstic, etc., disposada horitzontalment i que, formant part d’un moble, sostinguda per mòduls, etc., serveix per a posar-hi coses damunt.
Els prestatges de l’armari raconer.
La cuina d’aquesta casa té molts prestatges.
Etimologia
Del llatí tardà parastatĭcum, i aquest, del grec parastatikós [παραστατικός], ‘destinat a exposar’. Més informació aquí.
Usos
Hi ha un pati amb un hortet més que jardí, amb plantes de cotó, alguna palmera, i bancalets pobres acabats de regar. I al fons, en una sala gran i bastant trista, hi ha els prestatges amb els milers de llibres. Ara n’hi ha uns cinc mil, però sembla que n’hi havia més, que se’ls han endut a Marràqueix i a Fes. En unes vitrines exposen els exemplars més il·lustres, oberts, per apreciar-ne la bellesa i la cal·ligrafia. Hi ha còpies de l’Alcorà, explica l’estudiant, algunes de molt antigues, del segle XII, escrites sobre pell de gasela, hi ha llibres de poemes, i tractats de les matèries més diverses, medicina, dret, astronomia, matemàtiques, història, totes les ciències d’un món clàssic que ací va trobar un dels racons de repòs més extrems i tardans. Als prestatges, els milers de volums tenen un llom uniforme, i contenen una part considerable del coneixement humà que es podia reunir fa dos o tres segles entre el desert de vora l’Atlàntic i les ciutats de Pèrsia i de l’Àsia central.
Joan F. Mira, Una biblioteca en el desert (Alzira: Bromera, 2009)Tenia el llibret ratllat, pàgines assenyalades amb bocins de paper, punts d’interrogació, d’admiració… «Els llibres no es tracten així», li havien retret més d’una vegada. I ella opinava altrament: els llibres s’han de tractar així. L’única cosa que no vol un llibre, és morir-se de fàstic als prestatges o als calaixos…
Teresa Pàmies, Va ploure tot el dia (1974)
Tema de la setmana
Mots i passatges relacionats amb les biblioteques
A la Noguera d’un prestatge en diuen una “empostada”. Sóc conscient que etimològicament no té res a veure però m’ha semblat interessant compartir-ho.
Abans els prestatges eren unes posts, com les posts de planxar, uns taulons més prims.
A Perpinyà, fem servir la paraula “prestatge” sobretot per designar una bastida.
El DCVB (Diccionari català-valencià-balear) arreplega aquesta accepció:
3. Postissada muntada horitzontalment per a treballar-hi els paletes, sonar-hi els músics de festa major, etc. (Ross., Conflent)
Quan parlem del prestatge d’un armari, soviny, emprem la paraula “lleixa”.
‘lleixa’ a RodaMots:
http://rodamots.cat/lleixa/
A Ontinyent sempre hem dit ‘lleixa’, paraula de tradició familiar. ‘Prestatge’, per als llibres.