prestatge m

Definició

Post, peça plana de metall, plàstic, etc., disposada horitzontalment i que, formant part d’un moble, sostinguda per mòduls, etc., serveix per a posar-hi coses damunt.

Els prestatges de l’armari raconer.

La cuina d’aquesta casa té molts prestatges.

Etimologia

Del llatí tardà parastatĭcum, i aquest, del grec parastatikós [παραστατικός], ‘destinat a exposar’. Més informació aquí.

Usos

  • Hi ha un pati amb un hortet més que jardí, amb plantes de cotó, alguna palmera, i bancalets pobres acabats de regar. I al fons, en una sala gran i bastant trista, hi ha els prestatges amb els milers de llibres. Ara n’hi ha uns cinc mil, però sembla que n’hi havia més, que se’ls han endut a Marràqueix i a Fes. En unes vitrines exposen els exemplars més il·lustres, oberts, per apreciar-ne la bellesa i la cal·ligrafia. Hi ha còpies de l’Alcorà, explica l’estudiant, algunes de molt antigues, del segle XII, escrites sobre pell de gasela, hi ha llibres de poemes, i tractats de les matèries més diverses, medicina, dret, astronomia, matemàtiques, història, totes les ciències d’un món clàssic que ací va trobar un dels racons de repòs més extrems i tardans. Als prestatges, els milers de volums tenen un llom uniforme, i contenen una part considerable del coneixement humà que es podia reunir fa dos o tres segles entre el desert de vora l’Atlàntic i les ciutats de Pèrsia i de l’Àsia central.

    Joan F. Mira, Una biblioteca en el desert (Alzira: Bromera, 2009)
  • Tenia el llibret ratllat, pàgines assenyalades amb bocins de paper, punts d’interrogació, d’admiració… «Els llibres no es tracten així», li havien retret més d’una vegada. I ella opinava altrament: els llibres s’han de tractar així. L’única cosa que no vol un llibre, és morir-se de fàstic als prestatges o als calaixos…

    Teresa Pàmies, Va ploure tot el dia (1974)

Tema de la setmana

Mots i passatges relacionats amb les biblioteques

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

5 comentaris a “prestatge”

  1. Joan Bosch — Elna (Rosselló)

    A Perpinyà, fem servir la paraula “prestatge” sobretot per designar una bastida.

    El DCVB (Diccionari català-valencià-balear) arreplega aquesta accepció:
    3. Postissada muntada horitzontalment per a treballar-hi els paletes, sonar-hi els músics de festa major, etc. (Ross., Conflent)

    Quan parlem del prestatge d’un armari, soviny, emprem la paraula “lleixa”.

    Respon

Deixa un comentari a Josep Sanchis Carbonell

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

llegidor -arata de biblioteca