Ell sabia que es feia una festa de primavera com les que s’havien fet molts anys enrere. Tot era molt emocionant i tothom hi va posar el coll. El pati es va convertir en una gran fira artesana on es podia trobar una mica de tot. Els nois i noies de primària, vestits segons el gremi, oferien objectes de fang; hi havia gravadors, cistellers, candeles de cera amb l’estendard del gremi dels candelers, els xocolaters, els barbers, els pastissers, els fusters: cada gremi tenia representants actius.

Mariona Ferran i Permanyer, L’escola Isabel de Villena i la seva gent, 1939-1989. Mig segle d’acció escolar catalana (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997), pàg. 257

¿Què mereix, però, el nostre esforç? No és fàcil respondre aquesta pregunta. Hi ha horitzons per als quals val la pena sofrir, posar-hi el coll, entregar-hi fins i tot l’ànima com Faust, el pintoresc personatge de Goethe, però hi ha horitzons que no mereixen tant patiment. Hi ha persones que s’esforcen per fer bé la seva feina, mentre que d’altres senzillament hi passen l’estona, esperant l’hora d’acabar.

Francesc Torralba, L’esforç (Lleida: Pagès, 2007)