pols m

Definició

[pl. polsos]  Templa, part lateral del cap compresa entre el front, l’orella i la galta.

Etimologia

Del llatí pulsus, ‘impuls, xoc’, de pulsus, participi de pellere, ‘empènyer’.

Usos

  • La nit és un palau a la teva mesura,
    ànima en vetlla, vasta com cap arquitectura.
    Tota distància cap al teu interior
    —llunyanies de pau, —llunyanies d’amor.

    L’infinit ha tancat els ulls, i sent, als polsos,
    un batec suavíssim, fet dels somnis tan dolços
    que eleva en aquesta hora la vida d’aquest món.
    Un trèmul pes d’estrelles descendeix al seu front.

    Tanca també tu els ulls i adorm-te en la pau clara,
    ànima en vetlla, ànima en servitud encara;
    i escolta bategar, com en somnis, dins teu,
    el repòs de la mort, el silenci de Déu.

    Màrius Torres, «La nit és un palau…» (1941)

Tema de la setmana

Homenatge a Màrius Torres en el centenari del seu naixement 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

séquiabermudes