Les nostres sopes habituals —la sopa d’all, la sopa de pa, la mateixa sopa de farigola— són sopes tristes, meres profiteroles de pa sec que fan evocar un passat de tristesa, d’atonia i de restrenyiment. Són sopes d’un país pobret i alegret. Ara: la sopa de peix compensa, positivament, el dèficit.

Josep Pla, «Sobre la cuina», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 325

Quan vingui el Dr. Prats i es parli de tot, ja se li pot dir que tot el que hi ha a casa és vostre, de la Maria i teu, la meitat de dones en aquest país ja tenen prous inferioritats perquè no s’hagin d’arreglar les coses d’aquesta manera. Espero que això doncs ja està entès. En Pere serà el milionari de casa i jo em sembla que sempre iré tirant amb un dèficit crònic, pobret i alegret.

Josep Pla, carta a la seva germana Rosa (c. 1925) en què renuncia a la seva part d’herència, citada per Cristina Badosa a Josep Pla. Biografia del solitari (Barcelona: Edicions 62, 1997), pàg. 121