Definició
1 Plat rodó, ovalat, etc., generalment més gran que un plat ordinari, per a servir el menjar a taula.
2 Menjar, vianda, etc., que hom posa en una plata.
S’han menjat tota una plata de crema.
També: plàtera Una plàtera d’enciam.
Etimologia
Femení de plat, en el sentit de ‘plat gran (per dur menjar en els àpats)’, i també antigament ‘planxa de metall’; aplicat a l’argent, ‘planxa d’argent’, a còpia de repetir-se aquesta expressió (plata d’argent) acabà per abreujar-se a plata, sobreentenent-hi el complement, com a sinònim d’argent.
Usos
I aleshores va aparèixer a la pantalleta una noia rossa, molt xamosa i eixerida, que va mostrar una plata de formatge, i, somrient molt agradablement, va dir:
Albert Jané, «El programa de la televisió», dins Noranta-nou contes (Barcelona: Columna, 1995), pàg. 61
—Jo no els diré pas que aquest formatge que tinc el goig de presentar-los sigui el millor de tots, però els asseguro que és de primera qualitat. Jo l’he tastat i els puc dir que hi canten els àngels, que és un bé de Déu de formatge. Mengin el que els vingui de gust, naturalment, que jo no els vull pas forçar, però si em tasten aquest, ja m’ho sabran dir.Les botigues de modistes s’alternen amb els bars diminuts enfosquits per un núvol d’oli cremat, amb els forns de mostradors atapeïts de plàteres de bunyols de carabassa, amb els locals de màquines escurabutxaques i les cases de compravenda d’or. A la nit, l’avinguda sobtadament mor, i llavors les solitàries meretrius abandonen els seus caus al barri de Velluters i es palplanten sobre les voreres de l’avinguda com si fossin models de desfilada.
Francesc Viadel, «Vicent Sanchis, mil cinc-cents números d’El Temps» (Serra d’Or, abril 2013)
Tema de la setmana
El torrent de divendres ens ha portat el rodamotaire convidat d’aquesta setmana, Ramon Torrents, que ens proposa cinc estris de cuina de què parla al seu blog, Raons de llengua. Sobre el parlar i l’escriure.
Molt agradós resulta comprovar que el ‘plateret’ de traure unes olives o qualsevol altra cosa per acompanyar una beguda o una conversa a taula a la plana de Castelló resulta de substituir un regular ‘platet’ pel diminutiu en masculí d’un augmentatiu en femení, la plàtera que hui comenteu.
No sé si plateret ve de plàtera o, simplement de plat. Els valencians, a un plat xicotet li diem platet o plateret, segons llocs. A Alcoi diem platet però ací a València és normal plateret. De la mateixa manera, a un plat molt ple de quemenjar (i al seu contingut), els valencians li diem platada i platerada, segons llocs. A Alcoi diem platada però ací a València és normal platerada.
No sé si plateret i platerada venen de plàtera. Caldria estudiar-ho.