pixa-reixes m i f

Definició

Pixavagant, persona ociosa, que va i ve sense fer feina (col·loquial).

Ton cosí és un pixa-reixes, en lloc d’estar-se tot el dia al bar podria estar cercant feina.

Etimologia

De pixar, d’origen onomatopeic, i reixa, del baix llatí regia, ‘basílica; palau episcopal; reixa del presbiteri; porta d’una església’, reducció de porta regia, ‘porta règia’, amb influx de l’àrab rîša, ‘barreta’.

Usos

  • Que el món és i serà una porqueria jo ja ho sé,
    en el 409 i en el 2000 també,
    que sempre hi ha hagut lladres, maquiavèl·lics i amargats,
    desastres i estafats i algun home de bé,
    però que el segle XX és la disbauxa, ja no cal negar-ho,
    doncs no fa cap falta.
    Vivim tots barrejats com una sopa
    i com una tropa tots uniformats.

    Avui ja no és cap problema ser recte o ser traïdor,
    ignorant, savi, lladre, generós o estafador.
    Tot és igual, res és millor, tant és un burro com un professor,
    i si un viu en la impostura o roba per ambició
    tant li fot que sigui metge, pixa-reixes, rei de bastos
    caradura o polissó.

    «Drapaire» tango d’Enrique Santos Discépolo adaptat per Enric Barbat i interpretat per Guillermina Motta al disc Tango (Edigsa, 1972)

Tema de la setmana

Mots trets de cançons dels Setze Jutges. Si voleu escoltar el tango d’Enric Barbat i Guillermina Motta, feu clic al primer enllaç… i connecteu els altaveus! 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ballar-lahaver de menester