disbauxa f

Definició

1  Falta de moderació en el menjar, en el beure, en les diversions i els plaers.

La seva vida és una disbauxa contínua.

2  Excés, ús immoderat d’alguna cosa.

Aquest quadre és una disbauxa de colors.

Quina disbauxa! Ha gastat més del que podia.

Etimologia

Del francès débauche, mateix significat, a través de l’occità desbausha, de débaucher, ‘apartar de la feina, del deure’, tret de ébaucher, ‘esboscassar’, de l’antic bauc (germànic balko), ‘tronc’.

Usos

  • He dit al meu cor, al meu pobre cor:
    —No t’avergonyeix la teva feblesa?
    La glòria, l’amor, la disbauxa, l’or,
    no sabran temptar la teva peresa?—

    Màrius Torres, «He dit al meu cor…» (1937)
  • Em recordo de tot, però no enyoro
    ni el passat fonedís ni el futur càlid.
    Sóc en l’instant, i no vull cloure els llavis
    encara que la por m’immobilitzi.
    Tota paraula és aigua. Tota pluja
    és la claror dissolta, esparsa, nua:
    un convit foll, amb disbauxa i enigmes.

    Màrius Torres, «Tota paraula és aigua», dins La pell del violí (Barcelona: Empúries, 1987)

Tema de la setmana

Etimologies curioses

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

robotmaremàgnum